sábado, 30 de octubre de 2010

Escleròsi Múltiple

Hola a tothom!
Aquí us deixo informació sobre l'Escleròsi Múltple que ja tenía "postejat" en el meu anterior blog i que he cregut convenient recuperar. Es tracta d'una informació que hi ha a la pàgina web del GAEM (Grup d'Afectats per l'Escleròsi Múltple) on s'entén força bé què és la malatia.

Mireia.

Què és l'esclerosi múltiple?
L’esclerosi múltiple és una malaltia degenerativa crónica inflamatória del sistema nerviós central on la mielina (substància que embolcalla les fibres nervioses del cervell i de la medul·la espinal), es malmet i forma cicatrius (esclerosis). La mielina té la funció d’aïllar els nervis i de permetre que els impulsos es transmetin amb rapidesa. La velocitat i l’eficiència amb què es condueixen aquests impulsos permet realitzar els moviments suaus o ràpids, peró sempre coordinats i amb poc esforç. Si la mielina es malmet, es perd la informació o no arriba correctament, provocant problemes de moviment, pèrdua de memória, de visió, etc.
Es desconeix la causa que provoca aquesta malaltia. Alguns estudis suggereixen que la genètica pot jugar un paper important, peró també hi poden influir factors ambientals com, per exemple, microorganismes, tóxics ambientals o d’altres. Moltes característiques de l’esclerosi múltiple fan creure que és d’origen autoimmune i que el propi sistema immunológic del malalt ataca el propi cos.

Incidència de l’esclerosi múltiple. Dades d’Espanya i de Catalunya
La incidència de l’esclerosi múltiple és de l’1 per mil de la població.
  • A Catalunya hi ha unes 6.000 persones diagnosticades.
  • A Espanya, unes 40.000.
Símptomes i diagnóstic
Es diagnostica a persones adultes joves, l’edat mitjana d’aparició és entre 20 i 40 anys essent també cada cop més els infants afectats. La pateixen més les dones que els homes. El diagnóstic és essencialment clínic i cal realitzar unes quantes proves mèdiques.
Els símptomes més freqüents, que poden fer sospitar que es pateix esclerosi múltiple, són:
  • Problemes visuals
  • Adormiment de les extremitats
  • Pèrdua d’equilibri
  • Alteracions motores
  • Problemes cognitius
  • Fatiga excessiva
  • Manca de control dels esfínters, entre d’altres

Segons la forma en què es desenvolupa la malaltia, pot causar en pocs anys una gran discapacitat a qui la pateix. Segons el grau d’evolució es poden distingir tres grans grups:
  • Benigna
  • Primària Progressiva (PP)
  • Remitent Recurrent (RR)
  • Secundària Progressiva (SP)
Tractaments actuals
Avui, l’esclerosi múltiple és una malaltia sense curació peró a la qual sí que podem aplicar diferents tractaments. Ara per ara no hi cap tractament que incideixi de forma significativa sobre la malaltia, només hi ha teràpies pal·liatives que intenten millorar-ne els símptomes, tot i que ni serveixen per a tots els malalts ni són d’una gran eficàcia.
Les teràpies actuals estan basades en la prescripció de corticoides per al tractament dels brots, prescripció d’interferó beta o copolímers per intentar fer més lenta la progressió de la malaltia i tractaments per alleujar les seqüeles (tractaments simptomàtics i rehabilitació). La majoria d’aquests medicaments estan indicats per als malalts de les formes remitent-recurrent i per alguns de forma secundaria progressiva.
Per tant es beneficien dels tractaments existents només una part dels afectats. Per altra banda, l’eficàcia d’aquests tractaments és motiu de controvèrsia dins del propi col·lectiu d’especialistes mèdics. Internacionalment s’admet que llur efectivitat està al voltant del 30% (que és un nivell de placebo). Pels casos d’ EM-PP i d’ EM-SP que no s’associï amb brots no existeix cap tractament efectiu.
Els fàrmacs disponibles només aminoren els brots peró no el progrés de la malaltia.
El tractament de l’esclerosi múltiple té altres aspectes que cal considerar:
  • Modificar l’evolució de la malaltia.
  • Alleujar els símptomes. És important estar en contacte amb el neuróleg, qui ajuda a mitigar, eliminar els símptomes i superar les seqüeles. La rehabilitació serveix per ajudar el pacient a reincorporar-se a la vida quotidiana i adaptar-se a les noves condicions de vida.
  • Recursos per enfrontar-se a la malaltia. És molt important que el malalt no se senti sol davant l’evolució de la malaltia.
Investigació i noves teràpies
En els darrers anys s’han desenvolupat línies d’investigació prometedores sobre el sistema immunològic i teràpia celular.


Info en esp:
http://www.gaem-bcn.org/es/?page_id=12

2 comentarios:

  1. hola mireia , aunque leer todas tus palabras me hacen sertirme muy triste quiero q sepas q tu valentia me hace ser feliz , gracias por ser como eres y comprartilo conmigo un besote de sofi

    ResponderEliminar
  2. he de decir que leer todo esto me causa un gran nudo en la garganta, pero tambien te he de decir como te he dicho muchisimas veces que me siento muy orgullosa de ti y sobre todo eres una persona para admirar, ya que aun así teniendo esta enferdad nunca pierdes la alegria de vivir y siempre tienes esa sonrisa encantadora!
    sabes que te quiero mucho! mil besitos. Fanny.

    ResponderEliminar